Porguem ací l’afany dels nostres veïns del nort a la dreta, per afegir a les glòries seues les valencianes, contant en l’ajuda d’alguns «valencianets». Recordem farà més de xixanta anys, una visita en Barcelona: al Palau de la Generalitat. Se nos eixamplà el cor al vore en el Saló de Sant Jordi en pintura mural, eixa preciosa Senyera valenciana, que un cavaller flameja. Precisament pintada pel gran pintor valencià: José Mongrell Torrent. I pronte deixarà d’onejar. Las Provincias 30/4, en titular diu «Cataluña exilia del Palau a los Reyes Católicos» i seguim «El Govern inicia la retirada de su sede central de algunos murales, de los años 20 que vinculan con España». Se comenta en la nova que en 1926 per 340.OOO pessetes, foren 13 artistes, majorment pintors locals, els autors. I ya tenim al nostre Mongrell en la seua barcha, entre els locals. Pero si han fet català a Sorolla, cóm no a qui encara havent convixcut ben dignament en Madrit junt ad ell, Pinazo… i el valencià Mongrell, ya en el sigle XX guanyà plaça de professor en l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de la Comtal Ciutat i pintà una gran alegoria de la Mare de Deu de Montserrat; també deixà l’image simbòlica de Valéncia, com adés dic, en aquella sala que pensaven ennoblir, suma de glòries pretenent ser la capçalera de la Corona d’Aragó i part importantíssima d’Espanya. Igualment feren l’exposició de «El Pueblo Español» en Montjuich i allí vaig vore la frontera de la Casa del Marqués del Ràfol del meu poble, cantó a l’imita C/ dels Cavallers. Refan lo que els convé, com el barri gòtic que s’inventen (llevat de Santa Maria del Mar). Lo pijor ara, en declarat independentisme antiespanyol, amaguen, reescriuen… inclús lo que en pedra l’història deixà dit. No volen res que diga Espanya, pero no renuncien a la part grossa de la tortà econòmica, ni a desinquetar-nos als valencians, perque sense el sigle d’or de la llengua valenciana es queden en l’aire. I ací encara aventant-los.
